Africanisme espanyol

Els africanistes van ser els militars que van fer part de la seva carrera a l'exèrcit colonial establert a la zona del Protectorat del Marroc. Els constants combats per sotmetre les tribus rifenyes, si bé van costar moltes baixes, van permetre als supervivents fer una ràpida carrera militar gràcies als ascensos per mèrits de guerra (Francisco Franco, un destacat africanista, va aconseguir així arribar a general als 33 anys). Envejats pels altres comandaments, es va anar desenvolupant en ells un esperit de casta, enemic dels polítics. A Àfrica van fer la seva carrera bona part dels comandaments de l'exèrcit que després es revoltarien contra la Segona República.^[1]

Quan Europa, en la Conferència de Berlín de 1885, inicia el repartiment del continent africà, entusiastes africanistes espanyols van considerar que, per raons històriques i geopolítiques, Espanya hi hauria d'estar present.